El projecte d’atenció psicoeducativa dels nens que viuen al carrer a les ciutats de Maputo, a Moçambic, ha passat durant aquests darrers anys per diferents línies d’abordatge, pel que fa a la seva titularitat i promoció del projecte en l’àmbit institucional moçambicà.

En aquest sentit, un dels objectius a treballar en l’inici de la intervenció, a més del cens dels nens i nenes que vivien al carrer, havia estat la promoció d’alguna entitat, agrupació o associació purament moçambicana, per tal d’iniciar un camí de reforç de les institucions i xarxa social, vinculada a l’atenció als menors en risc i també per garantir la continuïtat del projecte i el creixement del mateix , en altres àmbits que el projecte general no recull i que consideràvem podien desenvolupar-se des de una altra perspectiva.

En aquesta direcció, al 2008 i després de gairebé 6 anys d’intervenció educativa des de la mateixa Fundació MAIN, es va promoure la creació d’una delegació local de la Fundació que després de registrar-se degudament com ONG extrangera amb el nom de Fundação MAIN –Moçambique, va refermar la seva iniciativa de la promoció d’una entitat exclusivament moçambicana a partir del grup d’educadors i educadores que des de l’inici havien estat vinculats al projecte o que en aquell moment estaven treballant al mateix.

 El desenvolupament d’aquesta nova entitat, sempre de la ma de la Fundació MAIN, va permetre organitzar un espai de debat i de treball amb els components, de coneixement d’estructures associatives i de gestió d’entitats,…..que va donar com a fruit la independència d’aquesta nova institució a l’agost del 2011, amb el nom de Associação Hlayiseka, amb un equip directiu que amb responsabilitat van prendre les regnes de la nova institució, després de rebre pel valor simbòlic d’un metical, i de mans de la Fundação Main-Moçambique tot el seu equipament, elements, materials , vehicles, espais que fins aquell moment servien per desenvolupar tots els programes i accions del projecte.

En aquest moment, s’aconseguia un dels principals objectius del projecte inicial i s’apoderava davant les institucions públiques locals i les internacionals de cooperació ubicades a Moçambic, a la nova associació que des d’ aquell moment es transformava, gràcies a l’esperonament de dos dels seus principals promotors Vicente Santos Manjaze i Arcílio Vasco Macobola,  en una contrapart local forta i experimentada que garantia la continuïtat de totes les accions iniciades fins al moment i tantes d’altres que des de aquell moment s’han anat desenvolupant amb professionalitat i compromís.